Dispositiu no invasiu per valorar ràpidament l’estat cardiovascular (NICVA)https://isi.upc.edu/en/press-room/dispositiu-no-invasiu-per-valorar-rapidament-l2019estat-cardiovascular-nicvahttps://isi.upc.edu/++resource++plone-logo.svg
Share:
Dispositiu no invasiu per valorar ràpidament l’estat cardiovascular (NICVA)
Les malalties cardiovasculars són una de les principals causes de mort arreu del món. El diagnòstic precoç i un seguiment periòdic dels pacients amb risc cardiovascular podria reduir la mortalitat però la tecnologia actual ofereix solucions només parcials perquè els aparells extra-clínics només poden mesurar un nombre limitat de paràmetres fisiològics, i cadascun d'ells necessita un dispositiu específic i, sovint, un operador prou destre. Un dispositiu compacte i assequible que permeti a una persona mesurar-se ella mateixa senyals cardiovasculars diverses arreu on hi hagi accés a una xarxa de comunicació serà un avenç important de la tecnologia mèdica i tindrà un impacte important en la assistència sanitària ja que facilitarà el monitoratge tant periòdic com continu fora i també dins els hospitals.
NICVA és un aparell mèdic en fase de prototip capaç de monitoritzar el funcionament del sistema cardiovascular detectant l'electrocardiograma (ECG), una ona de pols arterial que té informació proximal al cor, i dues ones de pols distals. Tot això ho fa mitjançant només quatre elèctrodes secs, dos per a cada mà o braç. Les ones de pols arterial s’obtenen mesurant els canvis de la impedància elèctrica, de manera semblant a com fan alguns aparells que analitzen la composició corporal. Aquesta impedància depèn dels teixits que hi ha entre els elèctrodes i l’ejecció de sang del cor i la propagació de l’ona de pols a cada batec en redueix el valor. L'interval de temps entre l'ECG i l’ona de pols proximal és un bon indicador de la contractilitat del miocardi. L'interval de temps entre l’ona de pols proximal i cada ona de pols distal és un bon indicador de la rigidesa arterial, que està relacionada amb la pressió arterial. La diferència en el temps d’arribada de les ones de pols distals és un indicador d’una possible neuropatia autonòmica. El sistema obté també informació respiratòria.
L’objectiu és fer un estudi preclínic que obtingui l'ECG i les tres ones de pols a les mans o els braços mitjançant quatre elèctrodes secs per validar el prototip en cohorts amb risc cardiovascular com ara persones hipertenses o en risc d'esdevenir-ho, diabètics, o d’altres.
Si voleu participar, podeu omplir aquest formulari.
Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
Share: